L’any 2022 acaba amb un sabor agredolç per als contribuents. Tot i que els tribunals han anat donant la raó als ciutadans en la lluita per una justícia fiscal, el Congrés dels Diputats ha aprovat impostos o valoracions cadastrals que graven encara més la tinença d’un immoble. El nou valor de referència del cadastre, l’impost a les grans fortunes o la llei de deduccions a l’IRPF fa que tenir un habitatge en propietat és més difícil.
El nou valor de referència de cadastre encareix la compra de vivenda de segona mà
Des del passat 1 de gener del 2022, el nou valor de referència de Cadastre és la base imposable d’impostos tan importants com l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), els Actes Jurídics Documentats (AJD) o l’Impost de Successions i Donacions (ISyD) . És a dir, és la clau per determinar quants tributs cal pagar per la compra, l’herència o la donació d’un habitatge usat.
El Govern va incloure aquest canvi a la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau, aprovada l’estiu del 2021, i en els seus primers mesos de funcionament ja està tenint un impacte directe i negatiu per als contribuents: està provocant una forta pujada de les valoracions dels immobles i, per tant, augmentant les liquidacions d’impostos que han de fer els contribuents.
El nou valor de referència incrementa en un 17,1% de mitjana nacional la tributació de les compravendes de segona mà per sobre del valor real de mercat.
Aquest nou sistema suposa una injusta i nova càrrega fiscal i un desemborsament econòmic més per al comprador, desincentivant o fins i tot frenant part de les compravendes, per la qual cosa tenir habitatge en propietat és més difícil actualment, sobretot entre les persones que volen adquirir la seva primera habitatge habitual i en un context econòmic actual complex marcat per una inflació en màxims històrics.
Aprovat finalment l’impost a les grans fortunes amb efectes retroactius
El Ple del Senat ha aprovat definitivament la proposició de llei per introduir nous gravàmens temporals a empreses energètiques i banca, en què PSOE i Unides Podem van afegir via esmena al Congrés l’impost a les grans fortunes.
Aquest tribut suposarà un gravamen complementari a l’impost sobre el patrimoni per als contribuents propietaris de béns i drets per import de més de 3 milions d’euros. Estableix diversos trams: un 1,7% per als patrimonis entre 3 i 5,3 milions d’euros; un 2,1% per als patrimonis entre 5,3 i 10,6 milions; i un 3,5% per als patrimonis superiors a 10,6 milions d’euros.
El batejat com a Impost de Solidaritat arriba amb dues finalitats, segons el text oficial: «recaptatòria, a fi d’exigir, en aquests temps de crisi energètica i d’inflació, un esforç més gran als que disposen d’una capacitat econòmica més gran, és a dir, una mostra de solidaritat de les grans fortunes. La segona finalitat és harmonitzadora, amb l’objectiu de disminuir les diferències en el gravamen del patrimoni a les diferents comunitats autònomes, especialment perquè la càrrega tributària dels contribuents residents en aquelles comunitats autònomes que han desfiscalitzat totalment o parcialment l’impost sobre el patrimoni no difereixi substancialment de la dels contribuents de les CCAA en què no s’ha optat per reduir la tributació per aquest impost».
Tal com està concebut, inclou una sorpresa desagradable per als estrangers no residents que tinguin un patrimoni immobiliari per sobre dels 3 milions d’euros: ells també hauran de pagar aquest tribut. Tenir un habitatge en propietat és més difícil al mercat de l’habitatge de luxosi finament s’aprova aquesta regulació, ja que són un dels principals compradors d’aquest tipus de propietats.
La nova plusvàlua municipal podria ser inconstitucional
L’octubre del 2021 es va declarar inconstitucional el sistema de càlcul de la plusvàlua municipal i posteriorment es va aprovar la nova normativa (Reial decret llei 26/2021) que, tractant de salvar aquesta inconstitucionalitat, regula actualment l’impost. Tot i això, aquesta nova normativa, que ja s’aplica als contribuents que van transmetre un terreny a partir del 10 de novembre de 2021, la plusvàlua podria ser també inconstitucional.
El problema és que la nova fórmula de càlcul obvia les despeses de compra i venda de l’immoble, i no preveu la possibilitat d’actualitzar el valor d’adquisició d’acord amb el cost de vida, de manera que també podria ser inconstitucional.
Davant l’esmentat Reial decret llei 26/2021 s’han interposat dos recursos d’inconstitucionalitat per part dels grups parlamentaris de Vox i el PP. S’hi qüestiona principalment la utilització del Reial decret llei, per regular la nova plusvàlua municipal.
Segons aquests grups parlamentaris, l‟ús de la fórmula del decret llei seria contrari a la Constitució. Això, perquè no es donen els motius “d’extraordinària i urgent necessitat” que estableix la Carta Magna per acudir a aquesta figura legislativa. A més, consideren que l’impost de plusvàlua municipal afecta el sistema tributari en conjunt. Per tant, s’estaria utilitzant un Reial decret llei per modificar la plusvàlua municipal, amb afectació del deure contribuir.
No sabem quin serà lʼesdevenir dʼaquests recursos. Però la prudència aconsella recórrer les liquidacions de plusvàlua municipal, o sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions dictades a l’empara del nou Reial decret llei. Això perquè, en cas que es declarés la inconstitucionalitat de l’impost, els contribuents no es veiessin afectats per una possible limitació d’efectes d’aquesta inconstitucionalitat, d’acord amb els darrers precedents en aquest mateix impost.
Entra en vigor la llei amb les deduccions a l’IRPF per reformar casa
La Llei de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria residencial, que inclou deduccions a l’IRPF per obres de millora de l’eficiència energètica, i la Llei de Qualitat de l’Arquitectura van entrar en vigor el 16 de juny passat, després de la seva publicació a el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
La Llei de rehabilitació d’edificis introdueix deduccions a l’IRPF per obres de millora de l’eficiència energètica i millora el marc normatiu per a l’aplicació dels programes d’ajut.
En concret, la nova norma inclou tres deduccions a la quota de l’IRPF per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges i edificis residencials, per a les quals hi ha un finançament de 450 milions d’euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Aquestes deduccions van des del 20% per actuacions que redueixin un 7% la demanda de calefacció i refrigeració a habitatge habitual, passant per un 40% per a actuacions que redueixin un 30% el consum d’energia primària no renovable en habitatges habituals, fins a un 60% per actuacions que redueixin un 30% el consum d’energia primària no renovable o millorin la qualificació aconseguint les lletres ‘A’ o ‘B’ a edificis residencials.
En matèria de fiscalitat, també es millora el tractament dels ajuts a la rehabilitació, ja que no s’integraran a la base imposable de l’IRPF quan hagin estat concedits a través de diferents programes d’ajut. Aquestes són una de les poques mesures que no fan que tenir habitatge en propietat és més difícil.
Si tens alguna consulta, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant els formularis de la web.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
