Anteriorment hem publicat un post sobre com afecta el Reial decret de 31 de març en els lloguers, que pots veure fent clic aquí. Recentment s’acaba d’aprovar l’ordre TMA/336/2020 del 10 d’abril per a complementar el decret anterior.
Quins requisits haig de complir per a sol·licitar aquestes ajudes?
Principalment, s’ha de trobar en vulnerabilitat econòmica derivada per la COVID-19 (la qual cosa hem explicat en el post anterior).
A més de l’anterior, s’ha de complir com a mínim els següents requisits:
- Tenir uns ingressos de la unitat familiar inferiors a 3 vegades l’IPREM(1.613,52 Euros).
Aquest rang s’incrementarà en els següents casos:- 0,1 per cada fill a càrrec en la unitat familiar.
- 0,15 per cada fill a càrrec en la unitat familiar monoparental.
- 0,1 per cada major de 65 anys a càrrec.
- En el cas que algun membre de la unitat familiar tingui una discapacitat superior al 33%, el límit previst serà 4 vegades l’IPREM.
- Que la renda de lloguer, juntament amb les despeses i subministraments bàsics resulti igual o superior al 35% dels ingressos nets que percebi el conjunt de la unitat familiar.
A més, el beneficiari ha d’acreditar el següent:
- Que la persona arrendatària o qualsevol de les persones que tinguin el seu domicili habitual i permanent en l’habitatge no tingui parentiu de primer o segon grau de consanguinitat o afinitat amb l’arrendador de l’habitatge.
- Que la persona arrendatària o qualsevol de les persones que tinguin el seu domicili habitual i permanent en l’habitatge arrendat no sigui soci o partícip de la persona física o jurídica que actuï com a arrendadora.
Com puc sol·licitar l’ajuda de lloguer?
Primer de tot cal tenir en compte que les ajudes s’han de sol·licitar com a màxim fins al 30 de setembre de 2020 (modificable per cada CCAA).
Les persones beneficiàries d’aquest programa l’hauran de comunicar immediatament a l’òrgan competent de la CCAA.
S’haurà de presentar la següent informació per a realitzar la sol·licitud (podent sol·licitar més informació cada CCAA):
- Per situació legal de desocupació: certificat expedit per l’entitat gestora de les prestacions en el qual figuri la quantia mensual percebuda en concepte de prestacions o subsidis per desocupació.
Per cessament d’activitat dels treballadors autònoms: certificat expedit per l’Agència Tributària o òrgan competent en la CCAA sobre la base de la declaració de cessament d’activitat declarada per l’interessat.
- Nombre de persones que habiten en l’habitatge habitual:
Llibre de Família o document acreditatiu de parella de fet.
Certificat d’empadronament relatiu a les persones empadronades en l’habitatge, amb referència al moment de la presentació dels documents acreditatius i als sis mesos anteriors.
Declaració de discapacitat, de dependència o d’incapacitat permanent per a realitzar una activitat laboral.
- Titularitat dels Béns: nota simple d’índexs del Registre de la propietat de tots els membres de la unitat familiar.
- Declaració responsable del deutor o deutors relativa al compliment dels requisits exigits per a considerar-se sense recursos econòmics suficients segons el reial decret 11/2020.
A més d’això, s’haurà de presentar també còpia completa del contracte d’arrendament en vigor amb inclusió expressa del mitjà i forma de pagament a la persona arrendadora i l’acreditació del pagament de les 3 últimes mensualitats tret que el contracte tingués una vigència de menor termini. En aquest cas, s’acreditarà el pagament des del principi del contracte.
Però, el més important Quin és l’import i la durada de l’ajuda?
La quantia podrà ser fins a un import màxim de 900 €/mes i del 100% de la renda arrendatícia, amb una durada de fins a 6 mesos podent incloure com a primera mensualitat el mes d’abril de 2020.
En el supòsit d’haver accedit a les ajudes transitòries de finançament recollides en l’àmbit 9 del reial decret 11/2020, l’ajuda podrà arribar fins a un import màxim de 5.400 € pel que se satisfarà de manera total o permanent el pagament de la renda de l’habitatge habitual.
Seran els òrgans competents de cada CCAA els que determinin la quantia exacta d’aquestes ajudes, dins dels límits establerts per a aquest programa. Podran sol·licitar assessorament en els serveis socials autonòmics o locals corresponents o habilitar qualsevol altre mecanisme que els permeti ponderar el grau de vulnerabilitat.
En el suposat cas que l’arrendatari hagués demanat un préstec per al pagament del lloguer, aquesta ajuda anirà destinada a l’amortització del préstec, sempre que sigui inferior a l’ajuda rebuda. Una vegada amortitzat el préstec, la part restant podrà anar al pagament de noves mensualitats de la renda.
L’import de les ajudes és compatible amb qualsevol altra ajuda que vingués rebent per al pagament del lloguer sempre que el pagament de les ajudes no superi la renda mensual del lloguer. En cas de superar-ho es reduirà la quantia necessària per a complir amb aquest límit.
Hi ha alguna altra ajuda?
A part de la comentada anteriorment, també es pot sol·licitar una ajuda per a les víctimes de violència de gènere, persones en situació de desnonament del seu habitatge habitual, persones sense llar i altres persones especialment vulnerables. Té per objecte facilitar una solució residencial als col·lectius comentats anteriorment. La quantia d’aquesta ajuda és de:
- fins a 600 €/mes i fins al 100% de la renda o preu d’ocupació de l’immoble establert. En supòsits degudament justificats per l’òrgan que concedi l’ajuda, podrà aconseguir fins a 900 €/mes i fins al 100% de la renda o preu d’ocupació, establert.
- Fins a 200 €/mes per a atendre despeses de manteniment, comunitat i subministraments bàsics amb el límit del 100% d’aquests. Aquestes ajudes es podran concedir per un termini màxim de 5 anys.
A més, les CCAA posaran a la disposició de la persona beneficiada un habitatge de titularitat pública, o que hagi estat cedida per al seu ús a una administració pública, encara que mantingui la titularitat privada, per a ser ocupada en règim de lloguer, de cessió d’ús, o en qualsevol règim d’ocupació temporal admès en dret. Quan no es disposi d’aquesta mena d’habitatge, l’ajuda podrà aplicar-se sobre un habitatge adequat, de titularitat privada o sobre qualsevol allotjament o dotació residencial susceptible de ser ocupada per les persones beneficiàries, en els mateixos règims.
Com es gestionen aquests habitatges privats per a l’ús social?
Com a mesura per a incrementar el parc públic i social d’habitatges destinats al lloguer o cessió d’ús, els adquirents d’habitatges podran obtenir una subvenció proporcional a la superfície útil de cada habitatge, de fins a un màxim de 400 €/M2. La quantia màxima d’aquesta subvenció no podrà superar el 60% del preu o cost d’adquisició, inclosos impostos, taxes, tributs, despeses de notaria i registre i qualsevol altra despesa inherent a l’adquisició. Aquesta subvenció es pagarà al beneficiari amb caràcter previ a la formalització de l’escriptura pública de compravenda, estant el pagament expressament condicionat a l’efectiva formalització de la compravenda. L’adquisició d’habitatges haurà de ser formalitzada en el termini màxim de 6 mesos des del reconeixement de l’ajuda i de 3 mesos des del pagament condicionat d’aquesta.
El preu del lloguer o de la seva cessió en ús dels habitatges públics i socials destinats al lloguer adquirits amb ajudes d’aquest programa haurà de ser limitat. Aquesta limitació la podrà establir la CCAA sent en tot cas inferior a 5,5 €/m² mensuals de superfície útil. L’actualització d’aquest preu vindrà determinada per les CCAA.
Aquests habitatges públics i socials l’adquisició dels quals ha estat finançada amb càrrec a les ajudes d’aquest programa només podran ser llogades o cedides a ús a persones els ingressos de les quals, incloent-hi els de totes les persones que constitueixen la unitat de convivència, no superin 3 vegades l’IPREM, o 4 o 5 vegades l’IPREM quan es tracti de famílies nombroses de categoria especial o de persones amb discapacitat d’algun dels següents tipus (persones amb malaltia mental igual o superior al 33%, o persones amb discapacitat física igual o superior al 65%).
Què opinem sobre aquestes mesures?
Des de Grup Solfinc, considerem que la responsabilitat amb les ajudes ha de venir des dels organismes públics, mitjançant els impostos que es paguen. És per això que considerem que les CCAA no haurien de poder adjudicar-se dels habitatges privats. No almenys en aquesta lliure interpretació, on no s’especifica en quins casos un habitatge es veu susceptible a això. Aquestes mesures poden arribar un punt d’inflexió on es criminalitzi al propietari que té algun pis de lloguer, fent que molts d’ells es vegin superats per aquesta situació i decideixin vendre la propietat. Això pot arribar a generar una acció negativa, fent que hi hagi menys pisos en el mercat del lloguer, desestabilitzant-lo.
