El 4 d’agost la Generalitat obria la possibilitat que els propietaris o llogaters poguessin llogar habitacions a turistes (tens tota la informació sobre la normativa en aquest enllaç). Hi havia tres requisits principals: havia de ser l’habitatge principal del propietari que llogui, no podria cedir la casa sencera sinó compartir-la amb un màxim de quatre persones i en un període de temps que no podia sobrepassar els 31 dies. Aquesta normativa va generar controvèrsia dins dels governs municipals, en els quals es carregava tot el pes. És per això que Barcelona prohibeix llogar habitacions a turistes. Pots llegir els motius i opinions per part de l’ajuntament, en aquest enllaç.
La Generalitat derivava el problema als ajuntaments, els quals havien de controlar la situació i prendre mesures d’actuació. Pel que eren ells els que havien de legislar a favor o en contra de la mesura. I la mesura de l’Ajuntament de Barcelona ha estat clara: durant un any, ningú podrà donar d’alta el seu habitatge per compartir-lo amb turistes, siguin propietaris d’apartaments turístics o persones que busquin uns ingressos extra.
Segons dades d’Airbnb, Catalunya registra al voltant de 14.000 habitacions disponibles en oferta, 9.000 de les quals es troben a Barcelona. Al voltant de 3.000 habitacions responen a la dinàmica de residències compartides amb residents o propietaris de l’habitatge, mentre que la resta es tracta de pisos turístics il·legals fraccionats en habitacions per tal de saltar-se la legislació que cerca posar-hi fre.
Per tant, Barcelona prohibeix llogar habitacions a turistes fins que una nova norma ho reguli en profunditat. Potser un any sigui massa temps o potser és insuficient, però durant aquest temps l’Ajuntament aprofitarà per redactar les normatives pertinents. Els millors auguris estimen que no s’hauria de trigar tant i que ja fa temps que treballen en això, intercanviant opinions amb tècnics de ciutats com París o Berlín, on aquest model ja està en marxa.
