Lluny de la desescalada i els plans que s’estan considerant, en una època de canvis constants i incertesa, la pandèmia posa en valor la comunitat i mostra que l’ésser humà és vulnerable.
La pandèmia genera també angoixa i ansietat. Estem en la societat de la certitud i el control i ara se’ns ha descontrolat tot. Ara que no ens sentim bé sembla que hem de fer moltes coses, però el principal és saber que no cal fer.
El futur és el moment de les emocions, moment de ser nosaltres mateixos i de col·laborar, que siguem les persones que hem volgut ser, confiem en nosaltres i que siguem allí i que estiguem junts.
No hem de mostrar por de la nostra vulnerabilitat, hem de tenir fortalesa per a trobar el camí. Quan la por i la tristesa es comparteix, tots dos es redueixen.
Ens hem d’estimar i més en aquests moments difícils. Hem de tenir amb nosaltres mateixos gestos de gratitud i felicitar-nos pels petits avanços, no sols des dels nostres balcons, sinó en el nostre dia a dia.
En aquest “món nou” que estem entrant hem de sortir de la zona de confort. Primer de tot cal ser coherent del que es diu i el que es fa i fer-ho amb confiança. Encara que es passi per una zona de foscor cal ser optimista, ja que acabaran sortint oportunitats. Aquesta disposició mental i la realitat poden oferir oportunitats que un ni es planteja i cal estar obert amb un món ple d’oportunitat i de creixement.
És per això que en aquest futur pròxim serà important que siguem proactius i que ens cuidem individualment.
