Últimament es parla molt dels drets que tenen els llogaters i es fa veure als propietaris o administradors com els dolents de la pel·lícula (si se’m permet l’expressió). Per descomptat que s’han de respectar els drets dels llogaters i tractar-los correctament amb els drets i les obligacions que tenen en llogar un habitatge, no entraré en detalls, doncs és clar que pot haver-hi casos d’abusos com passa amb molts sectors i és obvi que s’han de defensar els seus interessos.
En el lloguer d’habitatges també hi ha una altra part, la del propietari, que sembla que ningú ha de protegir, doncs se sol pensar que “qui té un pis de lloguer és ric”. Nosaltres, com a administradors, tenim molts propietaris que tenen un pis de lloguer i als que la renta en prou feina cobreix la hipoteca o als quals el lloguer del pis simplement els hi complementa la pensió, ja que només amb aquesta no podrien viure. El que vull dir, en definitiva, és que hi ha molts propietaris que necessiten cobrar el lloguer per poder viure d’una manera correcta.
Desgraciadament, les lleis d’aquest país no ajuden en res a qui no compleix i les lleis estan fetes perquè els propietaris facin la labor social que haurien de fer els estaments públics (per això paguem els impostos). No veig correcte que quan un llogater no paga, per fer-lo fora per desnonament, es trigui com a mínim 6 mesos i si la persona està en risc d’exclusió social, com que l’ajuntament no té on ubicar-la, encara se li permeti estar més temps al pis. Tampoc veig correcte que si és té la mala sort que el pis sigui ocupat, si no es pot demostrar que han entrat en les últimes 48 h, s’hagi d’anar per via judicial, cosa que pot implicar 1 o 2 anys, i el propietari no pot tallar els subministres. Sembla surrealista en un estat que s’anomena estat de Dret.
El que vull dir amb tot això és que també s’ha de defensar al llogater quan hi ha abusos per part del propietari, però també s’ha de defensar al propietari. Els organismes públics han de fer la labor social, sempre necessària en tota comunitat. En el cas de Barcelona, l’ajuntament en l’anterior mandat va prometre que construiria 8.000 habitatges en protecció social i tan sols en va fer 800. Cadascú ha d’assolir la seva responsabilitat.
Ramon Soler
Grup Solfinc
