El preu del metre quadrat arribarà aquest any als 167 euros i superarà les 31.000 operacions en el marc d’un mercat “molt actiu” marcat per la tornada a la presencialitat.
Les dades suposen superar els nivells observats abans de la pandèmia. La major presencialitat ha fet que els compradors tornin a buscar habitatges a les àrees urbanes amb més densitat de població, abandonant la pulsió cap als municipis més deslocalitzats. Tot i això, la promoció residencial s’enfronta a uns costos constructius que podrien obligar a paralitzar o posposar projectes, estrenyent l’oferta d’obra nova.
Els increments en els costos dels materials, l’energia i el transport estan dificultant la producció d’obra nova.
Cal tenir en compte que en aquest context tan volàtil, en què conflueixen una demanda que està experimentant una reducció en el seu poder adquisitiu i una oferta que ha de revisar els seus balanços constantment, es fa més necessari que mai una gestió professional del sòl, matèria primera per excel·lència dins de la promoció immobiliària.
D’altra banda, l’escenari inflacionista impacta sobre la simbiosi correcta dels agents econòmics amb el sector immobiliari com a eix. Assumir el repte d¿oferir solucions a la fragmentació de públics i mostrar-se disposats a arribar a acords de col·laboració amb el sector públic són les claus per desfer els desequilibris entre oferta i demanda.
Les operacions de metre quadrat creixeran un 4% el 2022
El nombre d’operacions de metre quadrat avançarà fins a superar la barrera de les 31.000 transaccions el 2022, amb un creixement moderat. Les bosses de metre quadrat en mans de grans tenidors es segueixen ampliant, i no només per aixecar vivendes en venda, sinó també de lloguer, cosa que reforça l’interès del sector pel BTR (‘build to rent’).
A més, el residencial de lloguer posa el focus en ciutats perifèriques amb potencial, no només en localitzacions consolidades, cosa que l’informe destaca com una bona notícia per alleujar la pressió que pateixen els centres urbans cap a províncies amb més metre quadrat disponible i rendibilitats còmodes.
Per la seva banda, la compravenda d’obra nova serà robusta, superant les 70.000 firmes, cosa que implica que pràcticament es vendrà gairebé la totalitat del nou producte que es posi a la venda. Segons recull el document, l’escalfament d’aquest mercat respon més a una oferta exigua que a una manca de solvència, sobretot per part dels que compren habitatge com a inversió.
Tot i això, l’efervescència que va provocar la normalitat postpandèmica farà un pas enrere el 2022. La resposta de l’obra nova està condicionada per la situació geopolítica, si bé s’esperen uns 100.000 habitatges nous aquest any.
L’informe apunta que el sector promotor s’enfronta a la delicada tasca d’equilibrar els balanços en un context de costos de construcció disparats en més d’un 15%, manca d’obra especialitzada i colls d’ampolla a les cadenes de subministraments. Els nous projectes s’han d’estudiar detalladament perquè resultin viables i rendibles i no córrer el risc de quedar paralitzats.
El 2022 el preu del metre quadrat finalista superarà el preu prepandèmia
Pel que fa al preu del metre quadrat, assolirà els 167 euros el metre quadrat el 2022, superant la cota prepandèmica del 2019 (161 euros el metre quadrat), però molt lluny del pic del 2007 previ al esclat de la crisi (279 euros el metre quadrat).
Les diferències territorials pel que fa a la rendibilitat del metre quadrat són notables. Els marges més alts els donen destinacions on l’empenta compradora està limitada a la demanda natural, cosa que redueix la capacitat d’absorció d’estoc nou, com Lugo i Extremadura.
El text indica que altres ubicacions més consolidades donen marges de rendibilitat interessants tenint en compte la rapidesa amb què es drenaria el producte residencial que sortís nou al mercat, com el País Basc i les Balears. També hi ha casos completament anòmals, amb preus d’adquisició alts i rendibilitat negativa, cosa que paralitza l’inici de nous desenvolupaments i planteja un problema seriós per a l’equilibri del mercat, com passa a Barcelona.
La tensió existent per accedir a sòl per tal d’arrencar nous projectes fa necessari desbloquejar-lo i cercar noves fórmules per finançar-lo. A tot Espanya, la superfície de metre quadrat vacant amb què es podria incrementar el parc de béns immobles és del 35%. Una escassa disponibilitat que, en algunes províncies, i no només a les zones prime, es veu acusada per l’elevat percentatge de sòl ja edificat que presenten.
Cau la tendència cap a localitzacions més apartades
L’inici de nous projectes al mercat de la promoció es mantindrà, mentre que les operacions de metre quadrat donaran xifres similars a les del 2021, per al voltant del 65%.
Tot i que el gruix de les operacions de sòl està protagonitzat pels perfils de particular i promotora local, aquests compradors han perdut certa empenta respecte l’any passat a favor dels inversors, tant corporatius com privats, que protagonitzen més del 26% de les operacions.
El tipus de sòl més demandat és l’urbà amb fins promotors, segons gairebé el 72% dels APIs. La primera corona metropolitana, que ofereix preus més assequibles, dotacions de tota mena i bones connexions, és la més beneficiada després de la tornada a la normalitat, concentrant el gairebé el 30% de la preferència de sòl a les ciutats.
Si tens alguna consulta, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant els formularis de la web. D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
