Com afectaran les prestacions derivades d’un ERTO i la prestació extraordinària per cessament d’activitat dels autònoms en la propera declaració de l’IRPF 2020?
Amb independència de la modalitat de ERTO (reducció de jornada i / o suspensió d’ocupació), la prestació percebuda pel ERTO té la consideració de rendiments de la feina, tenint importants conseqüències ja que pot afectar l’obligació de presentar la declaració del IRPF i això puix que el contribuent passa a tenir dos pagadors (l’empresa i el SEPE), amb la consegüent disminució de el límit econòmic que determina l’obligació de declarar. El mateix hem de dir respecte la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms
Totes aquelles persones treballadores que s’hagin vist afectades per un expedient de regulació d’ocupació temporal (ERTE) derivat de la crisi sanitària del coronavirus (COVID-19) han de tenir en compte les conseqüències fiscals que aquesta situació extraordinària pot tenir en la seva pròxima declaració de la renda de l’exercici 2020, que haurem de presentar entre abril i juny de l’any que ve. El mateix hem de dir de la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms
Prestacions percebudes a conseqüència d’un ERTO
D’acord amb una nota aclaridora de l’AEAT, aquestes prestacions es qualifiquen com a rendiment de treball subjectes a gravamen. No estan exemptes de l’IRPF.
A més, moltes persones que no estaven obligades a presentar declaració de la renda ara podrien estar-ho.
La prestació rebuda pel SEPE figurarà com si fos un pagador més, tal com indica la Direcció General de Tributs (DGT) a la Consulta Vinculant V1378-17, a l’hora de fer la declaració de la renda, amb la qual cosa, el treballador afectat per un ERTO durant la crisi del coronavirus haurà tingut dos pagadors: la seva empresa i el mateix SEPE.
En conseqüència, si un contribuent ha obtingut durant l’exercici 2020 rendiments de treball de dos pagadors diferents:
- Si l’import percebut del segon i restants pagadors no supera els 1.500 euros, no hi ha obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments de la feina no supera els 22.000 euros.
- Si l’import percebut del segon i restants pagadors supera els 1.500 euros, no hi ha obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments de la feina percebuts en l’exercici no supera els 14.000 euros.
A això ha de sumar-se el fet que les prestacions abonades pel SEPE amb prou feines tenen retenció pel que amb tota probabilitat el resultat de les declaracions serien a ingressar. El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) informa a la seva pròpia pàgina web que la retenció serà mínima o fins i tot inexistent: “Per la pròpia dinàmica de l’abonament de prestacions en períodes de suspensió de relacions laborals per procediment de regulació d’ocupació, és poc probable la retenció a compte en concepte d’IRPF, atès que els imports previstos de prestació no arriben al mínim obligatori exigit per les normes tributàries per a l’aplicació de retenció “.
Per evitar això, el treballador pot sol·licitar un augment del tipus de retenció bé a la seva empresa si ja s’ha reincorporat al seu lloc o al SEPE en cas de continuar en el ERTO.
Convé recordar també les regles d’imputació temporal contingudes en l’art. 14 de la LIRPF, que estableix com a regla general per als rendiments de la feina la seva imputació a el període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor.
No obstant això, i com ha passat, no tots els treballadors han cobrat el ERTO en el moment en què van haver de fer-ho sinó que el seu cobrament ha patit certa demora, sent possible que bona part dels mateixos, si bé va haver de percebre el 2020, s’abonin en 2021. en aquests casos, és aplicable la regla especial continguda en l’art. 14.2.b) de la LIRPF en virtut de la qual quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats de la feina es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputen a aquests. Això suposarà que el treballador hagi de presentar, si escau, una declaració complementària a el període en què van haver de satisfer els rendiments, sense recàrrec ni interessos de demora ni cap recàrrec.
Una altra possibilitat que podem trobar-nos és la d’impugnació de l’ERTO per part del treballador (no està conforme amb la seva quantia, discuteix el seu dret a l’obtenció de la prestació …). En aquests casos, en aplicació de la regla especial continguda en l’art. 14.2.a) de la LIRPF, quan no s’haja satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació de el dret a percebre-la o quantia, els imports no satisfets s’imputaran a el període impositiu en què la mateixa adquireixi fermesa.
Finalment, també podem trobar-nos davant la possibilitat que per sentència judicial es declari la nul·litat de l’ERTO, havent percebut el treballador la prestació per atur la qual ha esdevingut indeguda, per la qual cosa s’ha de procedir a la seva devolució. Aquesta situació té incidència en la declaració de l’impost corresponent als exercicis en què es van declarar com a ingrés, i no en la declaració corresponent a l’exercici en què la devolució es materialitzi.
Així, la regularització de la situació tributària corresponent als imports declarats i indegudament percebuts, correspondria efectuar instant el treballador la rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius en què es van incloure aquells imports, seguint el procediment establert en l’art. 120 de la LGT.
Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms
A l’igual que la prestació “ordinària” per cessament d’activitat dels autònoms, la prestació extraordinària per cessament d’activitat és una prestació de sistema de protecció d’atur; segons l’art. 17.1.b) de la LIRF, les prestacions per desocupació es qualifiquen com a rendiments de treball.
Encara que el seu origen estigui en l’activitat econòmica de l’autònom, no es tracta d’un ingrés inherent a la mateixa i per tant no pot qualificar-se com un rendiment d’activitats econòmiques. Conseqüentment, aquesta prestació no s’ha d’incloure com un ingrés més del trimestre en el model 130 de pagament fraccionat de l’IRPF.
Encara no se sap si el Ministeri d’Hisenda reconsiderarà aquesta situació i podrà plantejar algun tipus d’exempció a rendiments obtinguts per ajudes a autònoms afectats per la COVID-19, tot i que de moment res sembla indicar que hagi de ser així.
Mesures fiscals de les comunitats autònomes
Sense perjudici del que s’ha comentat anteriorment, cal tenir present i estar atents a les possibles mesures que cada CCAA hagi aprovat o aprovin en el futur per pal·liar aquests efectes en l’IRPF.
Així per exemple, a Catalunya s’ha aprovat el Decret Llei 36/2020, de 3 de novembre, pel qual es crea una nova deducció en la quota de l’IRPF per als treballadors afectats per ERTO o acomiadats el 2020.
En concret, i amb efectes des del 1 de gener de 2020, s’estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica de l’IRPF, per l’import que resulti de restar de la quota íntegra autonòmica la quota íntegra estatal, sempre que la diferència sigui positiva. La deducció serà aplicable per aquells contribuents que, com a conseqüència de tenir més d’un pagador de rendiments de la feina, resultin obligats a presentar la declaració de l’impost. S’estima que aquesta mesura podria beneficiar unes 250.000 persones a Catalunya.
Aquesta deducció no és aplicable als contribuents que s’hagin acollit o es puguin acollir a procediment especial de retencions aplicable a contribuents perceptors de prestacions passives.
Post realitzat per: Santiveri.org
