Últims tràmits a Catalunya per començar a aplicar el control de preus del lloguer als 140 municipis declarats per la Generalitat com a zones de mercat residencial tensionat. Amb 5 o més pisos en propietat en aquests municipis, seràs considerat gran tenidor d’immobles, de manera que això representa.
Només s’han inclòs dues al·legacions a la memòria presentada al Mitma, que ha de donar el vistiplau abans d’iniciar aquestes mesures que limitaran els lloguers durant els propers tres anys. El Parlament català votarà l’1 de setembre que ve si s’interposa davant del Tribunal Constitucional (TC) un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’Habitatge.
La consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, ha anunciat la resolució de les al·legacions a la memòria catalana de la Llei d’Habitatge del Govern i ha destacat que reduiran de 10 a cinc els immobles per considerar com a grans tenidors els propietaris en aquelles zones que es declarin de mercat residencial tensionat.
Així ho ha declarat en una roda de premsa on ha detallat que l’al·legació s’ha resolt favorablement perquè la nova llei d’habitatge en vigor ja preveu el canvi.
De fet, La Llei d’Habitatge defineix el «gran tenidor» com la persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent-hi garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2, com ja es va recollir al Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, de mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al covid-19, acotant-se al text de la Llei aquells immobles i superfície que sigui d’ús residencial.
Si bé, s’especifica que aquesta definició general podrà ser particularitzada a la declaració d’entorns de mercat residencial tensionat, podent assolir titulars de 5 o més immobles urbans d’ús residencial que estiguin ubicats en aquests entorns, que queden supeditades a la declaració per part de l’Administració competent, en aquest cas les comunitats autònomes.
Capella ha explicat que l’altra al·legació que han aprovat és que els promotors socials que tinguin «com a objecte la promoció d’immobles de protecció social destinats al lloguer» no seran considerats grans tenidors, encara que els que es dediquin a vendre els habitatges, sí.
Aquestes són les dues úniques al·legacions que han modificat la memòria inicial que va preparar el Govern al juny i que xifra en 140 els municipis que són zones tensionades, on caldrà aplicar la limitació del lloguer que preveu la Llei.
La consellera ha detallat que hi ha hagut un total de 50 al·legacions que tractaven quatre eixos: la impossibilitat d aplicar la Llei a Catalunya; la compensació econòmica als propietaris; la consideració dels promotors socials com a grans tenidors, i el canvi de definició gran tenidor.
El Govern vol aplicar el control de preus com més aviat millor
Els passos a seguir són que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) «hauria d’avalar la memòria» que la Generalitat ha presentat aquest dimecres i ha dit que la Llei d’Habitatge podria entrar en vigor a Catalunya a l’agost.
Preguntada sobre un possible recurs judicial per part de les entitats representatives del sector de la promoció, la intermediació i l’administració d’habitatges, ha asseverat que espera que els tribunals valorin “els drets que estan en joc”.
“No és cap contradicció”, ha respost sobre la votació al Parlament el proper 1 de setembre per considerar si s’interposa davant del Tribunal Constitucional (TC) un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’Habitatge estatal.
Capella ha assegurat que la Generalitat està defensant les seves competències i que és la seva «obligació donar resposta a la ciutadania catalana» i garantir-ne els drets.
Per acabar, ha subratllat que li hauria agradat que el TC no hagués anul·lat la Llei d’Habitatge català perquè donava “resposta absoluta a la situació d’emergència en matèria de contenció de risc”.
Si tens alguna consulta, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant els formularis de la web.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
