Des del darrer trimestre del 2020 fins al primer semestre del 2022 s’ha consolidat l’ auge que experimentava el mercat immobiliari , d’acord amb les dades que es recullen als diferents registres de la propietat. Aquestes dades demostren que la inversió torna a considerar el totxo com un refugi segur, tenint una revaloració anual raonable i no especulativa. Això ens porta a plantejar l’habitatge com a valor d’estalvi segur.
La gran pregunta és si aquesta situació es prolongarà en el temps, considerant la nova crisi econòmica com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, que s’afegeix a la ja existent de la Covid-19 que encara es manté en determinats segments de la població.
Com influirà la pujada dels tipus d’interès decretada pel BCE per frenar la inflació?
Per respondre aquesta pregunta hem de tenir en compte els factors següents:
- L’ increment de la compra d’habitatges amb hipoteca indica que, malgrat tot, la gent té confiança en el futur perquè aparentment ningú no s’hipoteca a mitjà o llarg termini sense aquesta confiança.
- Tenim un element nou al tauler i és que no es produirà una altra bombolla immobiliària perquè la banca ha après la lliçó i torna a complir estrictament la Llei del Mercat Hipotecari i si no es disposa d’un més o menys 35% del valor del immoble que es pretén adquirir, és a dir, el 20% que no cobreix la hipoteca més impostos i despeses, no presta cap capital.
La pujada de tipus d’interès suposa una petita correcció del mercat i amb uns tipus d’interès al voltant del 2,70-3% continuen sent atractius, tot i que estàvem acostumats a un Euribor negatiu
L’estalvi, el problema de molts espanyols per disposar d’un habitatge com a valor d’estalvi segur
Amb els sous actuals és difícil estalviar aquest 35% que reclamen els bancs. Per a un habitatge de 220.000 euros, tenint en compte el sou mitjà espanyol i estalviant el 20% del salari, es necessiten 7 anys aproximadament per poder cobrir la part a què no arriba la hipoteca concedida i 9 anys a les ciutats més cares, com puguin ser Barcelona i Madrid.
Actualment, fins i tot amb la pujada de tipus d’interès, és més atractiva la compra que el lloguer (segons comparacions fetes entre la renda de lloguer i la quota hipotecària).
Arribats a aquest punt, potser la solució està en unes polítiques actives a favor de la construcció d’habitatges socials en propietat per part de les autoritats públiques, que limitin el preu de venda i per tant situïn l’impacte hipotecari en nivells menys agressius per al butxaca dels ciutadans.
