Consulta Vinculant V0967-19, de 7 de maig de 2019 de la Subdirecció General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques
Han d’imputar-se en IRPF les propietats cedides i les ocupades il·legalment?
Capçalera
IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES. Rendiments del capital immobiliari. Règim d’imputació de rendes de l’article 85.1 LIRPF. Immoble objecte de cessió gratuïta i immoble ocupat il·legalment per tercers en contra de la voluntat de la propietària, havent-se iniciat un procediment de desnonament per aquesta. Necessitat de prova acreditada en dret en totes dues situacions. Exclusió de la imputació de rendes en el cas de l’ocupació il·legal des del moment en què va iniciar aquest procediment i sense necessitat d’esperar a la seva resolució.
DESCRIPCIÓ
La consultant ha cedit gratuïtament l’ús d’un habitatge de la seva propietat al seu germà. D’altra banda, és titular d’un altre habitatge que ha estat ocupada il·legalment, havent iniciat un procediment judicial a l’efecte de conducta al seu desallotjament.
QÜESTIÓ
En relació amb el primer habitatge si està obligada a computar algun rendiment en la seva declaració de l’IRPF, i pel que fa a l’habitatge il·legalment ocupat, si escau la imputació de rendes immobiliàries.
CONTESTACIÓ
En relació amb la primera de les qüestions, i partint de la consideració inicial que l’immoble objecte de cessió gratuïta no es troba afecte a cap activitat econòmica que pogués desenvolupar la consultant, es fa requereixo transcriure prèviament els preceptes de la Llei 35/2006, de 28 de novembre (LA LLEI 11503/2006) de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Imposts de societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni, publicada en el BOE del dia 29), d’ara endavant *LIRPF (LA LLEI 11503/2006), que afecten l’assumpte consultat: articles 6.5, 22.1, 24, 40.1 i 85.1:
Article 6.5. “Es presumiran retribuïdes, excepte prova en contrari, les prestacions de béns, drets o serveis susceptibles de generar rendiments del treball o del capital”.
Article 22.1. “Tindran la consideració de rendiments íntegres del capital immobiliari els procedents de la titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre ells, tots els que es derivin de l’arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre aquells, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa”.
Article 24. “Quan l’adquirent, cessionari, arrendatari o *subarrendatario del bé immoble o del dret real que recaigui sobre el mateix sigui el cònjuge o un parent, inclosos els afins, fins al tercer grau inclusivament, del contribuent, el rendiment net total no podrà ser inferior al que resulta de les regles de l’article 85 d’aquesta llei.”
Article 40.1. “La valoració de les rendes estimades a què es refereix l’article 6.5 d’aquesta Llei s’efectuarà pel valor normal en el mercat. S’entendrà per aquest la contraprestació que s’acordaria entre subjectes independents, excepte prova en contrari”.
Article 85.1. “En el supòsit dels béns immobles urbans, qualificats com a tals en l’article 7 del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març (LA LLEI 356/2004), així com en el cas dels immobles rústics amb construccions que no resultin indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, no afectes en tots dos casos a activitats econòmiques, ni generadors de rendiments del capital, exclosa l’habitatge habitual i el sòl no edificat, tindrà la consideració de renda imputada la quantitat que resulti d’aplicar el 2 per cent al valor cadastral, determinant-se proporcionalment al nombre de dies que correspongui en cada període impositiu.
En el cas d’immobles localitzats en municipis en els quals els valors cadastrals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors, el percentatge serà el 1,1 per cent.
Si a la data de meritació de l’impost l’immoble manqués de valor cadastral o aquest no hagués estat notificat al titular, el percentatge serà del 1,1 per cent i s’aplicarà sobre el 50 per cent del major dels següents valors: el comprovat per l’Administració a l’efecte d’altres tributs o el preu, contraprestació o valor de l’adquisició.
Quan es tracti d’immobles en construcció i en els supòsits en què, per raons urbanístiques, l’immoble no sigui susceptible d’ús, no s’estimarà cap renda”.
Amb base en el que es disposa anteriorment, al no tractar-se d’un arrendament sinó d’una cessió, si es prova que la cessió de l’immoble es realitza de forma gratuïta, el cedent no obtindria per tal cessió rendiments del capital immobiliari però sí que hauria d’efectuar la imputació de rendes immobiliàries establerta en l’article 85, ja que es tractaria d’un immoble urbà que no genera rendiments del capital immobiliari.
L’acreditació de la gratuïtat és una qüestió de fet que aquest Centre Directiu no pot entrar a valorar, sinó que haurà d’acreditar el contribuent per qualsevol mitjà de prova admès en Dret, segons disposa l’article 106.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LA LLEI 1914/2003), la valoració de la qual correspon efectuar als òrgans que tenen atribuïdes les competències de comprovació i inspecció de l’Administració Tributària.
Per part seva, pel que fa a la segona qüestió, el citat article 85 de la LIRPF (LA LLEI 11503/2006) té com a finalitat sotmetre a gravamen una capacitat econòmica posada de manifest per la titularitat d’un immoble o d’un dret real sobre aquest, però excloent l’habitatge habitual.
D’acord amb l’exposat, en principi procediria la imputació de rendes immobiliàries prevista en l’article 85 de la LIRPF (LA LLEI 11503/2006), per l’habitatge de la qual és propietària la consultant, al no estar afecta a una activitat econòmica ni ser generadora de rendiments del capital, al que s’uneix que no es tracta d’un immoble en construcció ni d’un immoble que, per raons urbanístiques, no sigui susceptible d’ús.
No obstant això, encara que no pugui parlar-se lògicament en el present suposat de l’existència d’un arrendament (ja que l’habitatge es troba ocupada il·legalment) o una cessió contractual onerosa generadora de rendiments de capital, ha d’indicar-se que les circumstàncies que determinen l’exclusió dels immobles generadors de rendiments de capital de la imputació de rendes immobiliàries, concorren així mateix en el present suposat.
Així, tant en un com en un altre cas, l’ús i gaudi de l’immoble urbà estan cedits o corresponen a un tercer, sense que en cap dels dos casos el propietari pot recuperar l’ús de l’immoble a la seva voluntat, ja que en el cas de l’arrendament o cessió onerosa de caràcter voluntari queda obligat a respectar el termini de durada de l’arrendament establert en el contracte, i les possibles pròrrogues legals, i en el cas de l’immoble ocupat il·legalment, no pot recuperar la seva possessió fins que es resolgui el procediment judicial iniciat i es conclogui l’existència d’aquesta ocupació, la seva il·legalitat i el dret del propietari a recuperar l’immoble.
A més, ha de tenir-se en compte que en el cas de l’arrendament, el propietari té dret a les rendes derivades de la cessió o l’ús i gaudi de l’immoble pel tercer en l’import pactat, per la qual cosa, en quedar aquestes rendes subjectes a l’impost com a rendiments de capital immobiliari, no procedeix addicionalment efectuar la imputació de rendes immobiliàries per aquest immoble. Així mateix, en el cas de l’ocupació il·legal de l’immoble, podria sorgir un rendiment de capital immobiliari equivalent, per la indemnització fixada en la sentència que resolgués el procediment de desnonament, en la part que correspongués al lucre cessant o a la compensació pel valor de mercat d’aquest ús i gaudi il·legal, si bé l’existència d’aquest últim rendiment i la seva consegüent subjecció a l’Impost estaria condicionada al seu reconeixement en la referida sentència.
En conseqüència, en una situació com l’exposada (immoble buit que és ocupat il·legalment per tercers en contra de la voluntat de la propietària, havent-se iniciat un procediment de desnonament per aquesta), i sempre que la mateixa quedi degudament acreditada, ha de considerar-se que operaria l’exclusió del règim d’imputació de rendes immobiliàries previst en l’article 85.1 de la LIRPF (LA LLEI 11503/2006) des del moment en què va iniciar aquest procediment i sense necessitat d’esperar a la seva resolució.
La citada acreditació haurà d’efectuar-se per qualsevol dels mitjans de prova generalment admesos en dret (conforme disposen els articles 105 (LA LLEI 1914/2003) i 106 de la Llei General Tributària (LA LLEI 1914/2003)).
La competència per a la comprovació i la valoració dels mitjans de prova aportats no correspon a aquest Centre Directiu, en correspondre als serveis de Gestió i Inspecció de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.
El que comunico a Vostè amb efectes vinculants, conforme al que es disposa en l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LA LLEI 1914/2003).
Basat en la informació del següent article.
