El canvi normatiu perquè l’impost de plusvàlua municipal sigui legal i constitucional va entrar en vigor el 10 de novembre passat. La norma no té efectes retroactius, de manera que molts més contribuents del que espera el Govern poden alliberar-se de pagar aquest tribut. Ara la Direcció General de Tributs, dependent del Ministeri d’Hisenda, ha aclarit els escenaris en què els contribuents han de declarar la plusvàlua després de transmetre un habitatge, però no estan obligats a pagar aquest impost, per la qual cosa es pot evitar el pagament de la plusvàlua. El Suprem, per part seva, dóna esperança als contribuents que han reclamat la devolució d’aquest impost.
Transmissions d’habitatges des que es va declarar la inconstitucionalitat i fins a la modificació de la normativa
Tributs ha analitzat el cas d’un contribuent que va adquirir un terreny el mateix 26 d’octubre, data en què el Tribunal Constitucional va sentenciar que evitar el pagament de la plusvàlua era possible ja que la plusvàlua municipal era inconstitucional pel mètode de càlcul. L?òrgan dependent d?Hisenda ha resolt que si un contribuent va vendre un habitatge des de la data en què es va dictar la sentència del Constitucional i fins que va entrar en vigor la nova normativa de l?impost (el 10 de novembre de 2021), està obligat a presentar la declaració de l’impost de plusvàlua municipal, ja que “el fet imposable s’ha realitzat i s’ha meritat l’impost, però no està obligat al pagament de l’impost, d’acord amb allò establert pel Tribunal Constitucional a la sentència 182/2021”.
En aquests casos, quan el contribuent declari el tribut, haurà de sol·licitar que no se li practiqui liquidació. I si li correspon autoliquidar-ho, ho haurà de fer, però a zero euros, és a dir, sense ingrés per a Hisenda.
Vendes d’habitatges sense declarar l’impost abans de la declaració d’inconstitucionalitat
La Direcció General de Tributs també ha resolt aquesta qüestió: transmissions de terrenys que, quan es va produir la declaració d’inconstitucionalitat de l’impost (abans del 26 d’octubre del 2021), encara no s’havien declarat. Això és habitual en herències, tenint en compte que hi ha sis mesos de termini, prorrogables a un any, per declarar o autoliquidar l’impost. I es pregunta a l’òrgan directiu si aquests contribuents han de declarar ara la transmissió realitzada i pagar l’impost de plusvàlua municipal.
I la resposta de la Direcció General de Tributs és que aquests contribuents estaran obligats a la presentació de la corresponent declaració de la plusvàlua municipal, ja que el fet imposable s’ha realitzat i s’ha meritat l’impost, però no estaran obligats al pagament del impost, d’acord amb el que estableix el Tribunal Constitucional en la sentència 182/2021.”
“Veiem com la solució és idèntica en els dos supòsits plantejats. Per això, es pot concloure que, en relació amb totes les transmissions realitzades abans de l’entrada en vigor de la nova normativa de l’impost de plusvàlua (10-11-2021), encara no declarades, persisteix l’obligació de declarar, però ja no correspon pagament de l’impost”.
En aquesta mateixa situació es trobaran aquells contribuents que al seu dia van declarar la plusvàlua municipal i respecte de les quals l’Ajuntament encara no ha notificat la liquidació. El contribuent va complir la seva obligació de declarar, però després de la inconstitucionalitat declarada el 26 d’octubre de 2021 passat no és possible exigir el pagament del tribut.
Què passa amb els que van reclamar la devolució de l’impost, després del 26 d’octubre
Aquest és lescenari daquells que van rebre una liquidació.
Són molts que van recórrer les liquidacions de l’impost que se’ls havien notificat o van sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions presentades al seu dia. El problema és que, si ho van fer una vegada coneguda la declaració d’inconstitucionalitat (a partir del 26 d’octubre del 2021), els Ajuntaments estan considerant que ja no és aplicable aquesta inconstitucionalitat, perquè està davant d’una situació consolidada. Això, encara que totes aquestes reclamacions s’haguessin presentat abans que es publiqués la sentència del Constitucional a la ll BOE-A-2021-19511.pdf” target=”_blank” rel=”noopener”>BOE, publicació que va tenir lloc el 25 de novembre de 2021.
Una sentència recent del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de València, de data 5-4-2022 (abreujat 31/2022), ha interpretat els efectes de la limitació d’efectes de la sentència del Constitucional, continguda en el seu Fonament Jurídic 6è . I ha arribat a la conclusió que “una interpretació del fonament jurídic sisè, que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se aquesta sentència, d’acord amb el que disposa l’art. 164.1 CE, suposa que aquesta data, coincideix amb la de publicació de la sentència, i no amb la data que formalment figura a la sentència. Per tant, resulta de plena aplicació. La liquidació és contrària a dret, i s’estima el recurs.”
És a dir, el Jutjat considera que aquests contribuents estaran emparats legalment per recórrer l’impost de plusvàlua municipal. “Sembla segur que serà el Tribunal Suprem el que acabarà dilucidant aquesta qüestió. Però, fins que això passi, aquesta sentència dóna ales als contribuents que es van aventurar a sol·licitar la devolució de la plusvàlua municipal per poder així evitar el pagament de la plusvàlua, abans que la STC 182/2021 es publiqués al BOE”.
Què passa amb el que van sol·licitar la devolució de la plusvàlua després de la publicació de la sentència del Constitucional al BOE
Molts han estat els contribuents que han sol·licitat la devolució de la plusvàlua municipal després de la publicació de la sentència del Constitucional al BOE el passat 25 de novembre de 2021. I molts ho segueixen fent actualment.
El Tribunal Suprem a una sentència del passat 17 de març del 2022 (recurs 34/2021) dóna esperances a aquests contribuents. Considera que no hi ha d’haver cap limitació a l’hora de sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació. Ni tampoc cap obstacle perquè, en aquesta sol·licitud, es puguin invocar les anteriors declaracions d’inconstitucionalitat de l’impost (STC 59/2017 i STC 126/2019). I basa el seu argument en “l’error judicial” en matèria de plusvàlua municipal.
Així, el Suprem és molt clar en declarar que “una autoliquidació és una declaració del ciutadà i no un acte administratiu, per la qual cosa no se li poden estendre sense més ni més les regles de la fermesa dels actes administratius, i així ho ha declarat la jurisprudència consolidada”. I considera que, en el cas concret, existeix l’error judicial que es va denunciar “ja que ni es pot dir que l’autoliquidació aquí concernida fos ferma per no impugnada (com si es tractés d’una liquidació administrativa), ni havia prescrit el termini per instar la seva rectificació, ateses les dates respectives de l’autoliquidació (2014) i de la sol·licitud de rectificació (2017);
“Estem davant d’una sentència (la del Tribunal Suprem), que dóna esperances als contribuents que han recorregut, i segueixen recorrent, després de la publicació al BOE de la sentència del Constitucional. I és que, si han reclamat en termini, no sembla que tingui sentit invocar la suposada existència de “situacions consolidades”, no previstes a la normativa, per eludir l’aplicació de la declaració d’inconstitucionalitat als contribuents”.
Por otro lado, sigue nuestro contenido en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter para mayor contenido del sector.
Font: Idealista
