L’entrada en vigor del nou valor de referència cadastral que imposa una base tributària mínima per a les compravendes ha clavat un nou cop als propietaris d’habitatges “okupats” il·legalment: Hisenda obliga a pagar als compradors l’impost de transmissions patrimonials per aquest valor, superior al de mercat, cosa que redueix encara més el preu de l’immoble i en dificulta més la venda. Des que va entrar en vigor al gener, el nou valor de referència “ha portat a cancel·lar vendes acordades, sobretot al principi, i a l’inici de reclamacions administratives, que encara no estan resoltes.
Durant la presentació del Primer Observatori Notarial de Catalunya, Iglesias va explicar que el valor de referència cadastral és superior al valor real de l’immoble quan aquest es troba en mal estat de conservació o en casos d’habitatges okupats. També és freqüent aquesta sobrevaloració en places d’aparcament i trasters “on el valor de referència té en compte els metres quadrats, però no altres circumstàncies, com les columnes per exemple, que en redueixen l’accessibilitat i per tant el valor real”.
El nou valor de referència dels habitatges va entrar en vigor el passat 1 de gener. “Al principi va agafar per sorpresa molts compradors, cosa que va portar fins i tot a cancel·lar operacions. Ara tant els notaris, com els agents immobiliaris i els bancs ho tenen molt present en l’assessorament al client en tot el procés de compravenda”.
Hisenda calcula el valor a partir del preu mitjà per metre quadrat de les vendes realitzades a la zona
Hisenda calcula aquest valor a partir del preu mitjà de les transaccions realitzades a la zona i és el valor mínim que utilitza Hisenda com a base imposable de l’impost de Successions i Donacions, Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP) i Patrimoni, encara que el valor real de l’immoble sigui inferior.
Iglesias va recordar que la nova legislació obliga el nou propietari a abonar l’impost, i en cas de desacord iniciar un procediment de reclamació: demanar una rectificació a l’Agència Tributària i aportar proves que demostrin el valor real inferior i, posteriorment, sol·licitar el reemborsament del pagat de més.
“L’administració haurà de modificar el sistema de reclamacions” en els casos de desacord, va reconèixer Iglesias, ja que les presentades fins ara encara no han estat resoltes.
El comprador ha de demostrar l’error d’Hisenda, i posteriorment ha de demanar que li tornin el que va pagar més
Segons la vicedegana del col·legi català, “2021 ha estat un any amb increments considerables en l’autorització de documents notarials a Catalunya”, que va atribuir en part “a l’efecte rebot provocat per l’aturada a l’activitat que es va produir durant els mesos de confinament” i també perquè “es consolida una tendència a l’alça que hem vist els darrers anys” en actius civils com a matrimonis (un 146% més que el 2020, perquè la pandèmia va paralitzar els casaments), divorcis (un 13%) més. Arran de la pandèmia, a més, han crescut amb força les acceptacions d’herència (un 14% més), així com l’atorgament de testaments (que també va pujar un 14%), poders preventius (102%) i voluntats anticipades (36 %). “Les morts sobtades que va provocar la pandèmia el 2020 i els problemes que van generar els seus familiars, van portar molts ciutadans a prendre consciència de la necessitat de tenir planificat el futur”, va reconèixer.
L’any passat també va augmentar la renúncia a herències (un 22%): de les 66.807 herències tramitades el 2021, en un 15, 75% dels casos (10.523 herències) es va tramitar la renúncia. Segons Iglesias, en molts casos la renúncia va ser conseqüència de la presència de deutes, que els hereus no podien assumir, mentre que en altres casos de morts imprevistes intestades, els fills hereus van renunciar a favor del cònjuge supervivent. “La fiscalitat tampoc ajuda”, va reconèixer Iglesias, especialment en hereus sense vincle familiar amb el difunt, i ara es veu incrementada per l’aplicació del nou valor de referència cadastral a l’impost de Successions.
La presència de deutes i la fiscalitat fan que el 15,75% de les herències no s’acceptin
Iglesias va explicar que el 2021 va viure també una important reactivació de l’activitat immobiliària a les notaries catalanes: es van autoritzar 141.221 compravendes d’habitatges, un 40% més que el 2020 , i l’autorització d’hipoteques va viure una alça similar, del 36%. Aquest boom immobiliari també va portar a augmentar les donacions, que van créixer un 41%, fonamentalment de pares a fills per ajudar-los a comprar el seu habitatge habitual.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a l’engròs contingut del sector.
Font: La Vanguardia.
