ElImpost sobre el Patrimoni és un ‘rara avis’ al món desenvolupat. Aquest tribut, que grava el patrimoni de les persones físiques i s’aplica sobre el valor dels seus béns, només existeix en un grup molt reduït de països a l’OCDE.
França ha estat l’últim que ho ha derogat i només ho aplica als béns immobles, mentre que el gravamen de Colòmbia és temporal i deixarà d’aplicar-se aquest any. Així, Espanya, Noruega i Suïssa són els únics tres membres de l’organització dels països rics que mantenen viu aquest gravamen, tot i que amb prou feines té efectes en la recaptació.
En el cas domèstic, de fet, l’objectiu del Govern és reforçar-ne l’aplicació. I ha encarregat a un comitè d’experts que busque una fórmula que permeti garantir-ne el cobrament, amb l’objectiu d’evitar que les bonificacions fiscals que apliquen les comunitats autònomes en redueixin el pagament real. En regions com Madrid, per exemple, l’impost sobre el patrimoni està bonificat al 100%.
El comitè d’acadèmics està ultimant un informe amb recomanacions de cara a una reforma fiscal i estan debatent de quina manera es pot establir un tribut de caràcter obligatori, i si convé establir un gravamen mínim o deixar aquesta tasca a mans d’Hisenda. Des de la Generalitat de Catalunya arriba una proposta d’establir un doble tram (estatal i autonòmica), com ja passa per exemple a l’IRPF. Una proposta que, per tant, deixarà Espanya com l?únic país de la UE que manté l?impost.
Tot això malgrat que el sector econòmic demana la seva derogació i que, segons l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), Patrimoni sigui un impost desfasat, per la qual cosa no té sentit tractar d’harmonitzar la seva aplicació al conjunt del país.
Per què està desapareixent l’impost sobre el patrimoni
El motiu de la supressió d’aquesta figura tributària és, principalment, el seu escàs impacte en la recaptació.
A països com Espanya i França, els ingressos a través de Patrimoni amb prou feines suposen un 0,5% del total, mentre que a Noruega representen prop de l’1,1% de la recaptació. A Suïssa aquest tribut va arribar a suposar el 3,7% dels ingressos el 2016, quan va batre rècord.
No obstant això, la pròpia OCDE també deixa entreveure que de forma generalitzada aquest impost ha provocat evasió i el·lusió fiscal a tots els països. A més, són moltes les veus que afirmen que aquest tribut suposa una doble imposició (ja que graven diners ja sotmesos a impostos) i queimpulsa una fugida dels grans capitals cap a altres mercats amb menys impostos.
De fet, alguns estudis afirmen que l’aplicació de l’impost sobre el patrimoni té més efectes negatius que no pas positius. L’Institut IFO d’Alemanya, per exemple, ha estimat que la tornada de l’impost sobre el patrimoni gairebé suposava un augment de la recaptació de l’1% a curt termini, mentre que podia restar fins a cinc punts al PIB a mitjà i llarg termini. I França, que ha estat l’últim país europeu que ha deixat d’aplicar aquesta figura, ha arribat a la conclusió que la pèrdua global neta de recaptació podria ser del doble dels ingressos obtinguts, com a conseqüència de la contracció de l’activitat generada.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per veure més contingut del sector.
Publicació realitzada per: Idealista.
