Invertir en eficiència energètica a la llar és set vegades més rendible que estalviar per a la jubilació
“Rehabilitar un habitatge o un edifici perquè el seu consum energètic sigui més eficient no és una despesa, com se sol pensar, sinó una inversió”, assegura Dolors Horta, directora general del Consell per a l’Edificació Sostenible a Espanya (GBCe).
L’actualització d’un estudi de la “Fundació La Casa que Estalvia” per part de Knauf Insulation li dóna la raó. Després de comparar els beneficis que s’obtindrien si la mateixa quantitat de diners que es destina a la rehabilitació energètica d’un edifici s’invertís en un pla de pensions, s’ha arribat a la conclusió que la primera actuació és set vegades més rendible que la segona.
A més, “en el pla de pensions, el benefici és anual i prové dels interessos del propi pla, mentre que en una rehabilitació el benefici és immediat gràcies als estalvis en els rebuts a pagar cada final de mes”, afegeix Oscar del Rio, director general de Knauf Insulation Iberia.
El valor d’un immoble s’incrementa un 20% amb una rehabilitació energètica
L’estudi només té en compte la rehabilitació energètica a través de l’envoltant (millores en l’aïllament) i no de les seves instal·lacions (un canvi de caldera, per exemple). Tampoc inclou les ajudes de el Programa de Rehabilitació Energètica d’Edificis, que s’inclinarien encara més la balança cap a aquest tipus d’inversions.
S’estima que fins al 60% dels habitatges existents al país es van construir abans que fos publicada la primera normativa sobre eficiència energètica, en 1980. Aquestes construccions, en què només en el 0,62% dels casos s’han introduït millores, representen el 40% del total d’energia que es consumeix a Espanya i emeten el 39% del diòxid de carboni (CO2), principal gas causant de l’efecte hivernacle. És per això que és tan important invertir eficiència energètica.
Són unes “autèntiques depredadores d’energia”, en paraules de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE). Aquests habitatges solen obtenir les qualificacions més baixes en el certificat energètic, obligatori per a tot immoble en venda o lloguer.
El certificat energètic classifica les construccions segons la seva eficiència, corresponent la lletra A les que ho són més, i la G, a les que menys (és el mateix sistema que en els electrodomèstics). Passar d’una E a una B suposa un estalvi de 800 euros a l’any per a un edifici a Barcelona, segons l’estudi de Kauf Insulation. L’estalvi és superior en zones més fredes, on la despesa en calefacció és més gran.
Dolors Horta assenyala també que a l’invertir en la nostra llar ho estem revaloritzant. “La major despesa que fas a la vida és comprar-te una casa. Si inverteixes en ella, fas que el seu valor s’incrementi, no com succeeix amb altres béns, que van perdent valor “, afirma la directora general del GBCe. En concret, Oscar del Rio estima que la revaloració que s’aconsegueix és del 20% de mitjana.
Només s’ha intervingut en el 0,62% dels immobles més antics a Espanya
Invertir en rehabilitació energètica no només és una inversió a títol individual. L’Estratègia a llarg termini per a la Rehabilitació Energètica en el Sector de l’Edificació a Espanya preveu mobilitzar 27.112.000 d’euros entre els anys 2021 i 2030, dels quals únicament el 27% procediria de fons públics.
Les actuacions impulsades amb aquests diners generarien una mitjana anual de 51.200 llocs de treball i suposarien una aportació incremental del 0,47% al PIB estimat per d’aquí a una dècada.
Per complir amb els objectius pactats amb la Unió Europea, Espanya haurà de rehabilitar 1,2 milions d’habitatges d’aquí a l’any 2030 -set milions el 2050 -.
D’altra banda, segueix el nostre contingut al Bloc, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
Fuente: https://www.lavanguardia.com/
