Els joves espanyols s’emancipen als 30 anys, gairebé tres anys més tard que la mitjana europea, i amb una edat superior a la que els correspondria per nivell de renda. El motiu principal d’aquest retard és la dificultat d’accedir a un habitatge a un cost reduït i en una localització que satisfaci les preferències dels graduats recents.
El lloguer sol ser l’opció preferida per a aquest grup de població, encara que no necessàriament la més econòmica, ja que,el 2020, una llar espanyola destinava, de mitjana, el 30% de la seva renda disponible al pagament del lloguer.
A més, els joves espanyols estan més exposats a la precarietat laboral i salarial, cosa que fa que al voltant del 65% de les persones d’entre 15 i 34 anys encara visqui amb els seus pares. La situació laboral fa que els joves tinguin una renda al voltant del 13% inferior a la de les llars entre 25 i 54 anys i, també, per sota dels nivells de països de l’entorn.
Salaris baixos i lloguers alts, la gran dificultat d’accedir a un habitatge
Els joves espanyols troben que els preus consumeixen bona part dels salaris, un factor que incrementa la dificultat d’accedir a un habitatge. Tret de Ciudad Real i Terol, a la resta de províncies les llars joves han de destinar al pagament del lloguer més d’un terç de la renda mitjana de la llar.
A això s’hi suma que l’augment de la demanda ha anat desacompassat al de l’oferta i l’escassetat de parc d’habitatge de lloguer social, amb només un 1,1% del parc total, molt lluny del 30 % dels Països Baixos o del 20% d’Àustria i Dinamarca. En aquests tres països més del 80% de la població té accés al parc social.
Els elevats preus que mostren els lloguers a Espanya actualment fan que només el 3,3% de les llars pagui una renda per sota del nivell del mercat, cosa que equivaldria al lloguer social.
Millorar la situació laboral i l’oferta d’habitatges
Per facilitar l’accés dels joves al lloguer la primera condició haurà de ser la seva estabilitat laboral, amb una reducció de la temporalitat els primers anys de les seves carreres. En aquest sentit, la darrera reforma laboral ha permès que el creixement dels contractes indefinits ha estat més acusat entre els joves menors de 25 anys.
Això pot reduir la rotació laboral, millorar la productivitat i, per tant, suposar un increment de la renda salarial dels joves i reduir l’esforç d’accés a l’habitatge.
El parc d’habitatge social d’Espanya, amb un 1,1% del total el 2010, s’hauria d’acostar els propers anys al 7% en què se situa la mitjana de l’Organització per a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE ). Això suposaria assolir una mica més d’1,8 milions d’habitatges socials, al voltant d’1,5 milions d’habitatges més dels actuals.
La construcció de nous habitatges també incrementa la dificultat d’accedir a un habitatge, unit a un replantejament de la planificació urbanística i un major aprofitament del sòl existent. A més, l’arribada dels fons europeus són una oportunitat per finançar la construcció de nous habitatges destinats al lloguer complint criteris de sostenibilitat mediambiental.
Entre les solucions per millorar l’oferta d’habitatge, aquest estudi també advoca per actuar als habitatges buits, ja que segons el Cens de Població i Habitatges de 2011, a Espanya hi havia 3,4 milions d’habitatges buits . No obstant això, no totes es localitzen en llocs on hi ha demanda.
Una opció és establir una definició clara d’habitatge buit i quantificar-los als municipis amb tensions de demanda i les seves proximitats i crear un organisme encarregat de promoure solucions per a tornar a l’ús els habitatges buits a les ciutats amb més pressió de demanda. De nou, els fons europeus poden suposar una oportunitat per rehabilitar aquests immobles abans de treure’ls al mercat.
Les reduccions fiscals als propietaris quan els llogaters siguin joves amb recursos limitats és una altra de les mesures esmentades en aquest estudi per donar resposta a la demanda de lloguer, encara que proposa elevar aquesta reducció fins al 100%.
Finalment, hi ha la necessitat d’establir un marc estable que atregui inversió i allunyi la incertesa regulatòria dels darrers anys. Això donarà seguretat al propietari, per agilitzar la resolució de conflictes, ia les empreses, evitant la penalització als grans tenidors de vivenda.
