El lloguer d’habitatge se situa com un dels negocis més rendibles i, alhora, de més impacte social per les traves per a l’accés a l’habitatge, que genera l’espiral alcista dels preus, un procés que pot entrar en fase de retroalimentació per un efecte secundari pervers de les pujades dels tipus d’interès i, amb elles, de l’euríbor i les hipoteques. Això fa que comprar pisos per llogar sigui un negoci molt rendible i segur.
La càrrega financera de la compra d’habitatges resulta un terç inferior a la que suporten les inversions a la resta d’activitats econòmiques, segons indiquen les últimes dades del Banc d’Espanya sobre els interessos de les operacions de crèdit.
I això, unit a la rendibilitat que ofereixen els arrendaments, suposa un clar estímul per rellançar un negoci (i amb ell les seves conseqüències negatives en l’àmbit social) que els últims mesos semblava haver entrat en una situació d”impàs’ davant la pujada dels tipus d’interès, la menor disponibilitat d’efectiu de les llars per la inflació i la congelació salarial i per les incerteses generades per determinats emissors al voltant de l’aplicació de la Llei d’habitatge.
La Taxa Anual Equivalent (el TAE, el cost real dels diners al cap de l’any) de les hipoteques per adquirir habitatges s’ha mantingut al llarg de l’any entre un 1,29% i un 2,13% per sota de l’interès mitjà dels crèdits de fins a 250.000 euros a empreses i entre un 0,54% i un 1,05% en els préstecs a societats d?entre aquesta quantia i un milió d’euros.
Al juny, la càrrega financera de les operacions d’adquisició d’habitatge via hipoteques era gairebé un terç inferior a la que suporten les inversions empresarials de fins a 250.000 euros i una cinquena part menys exigent entre aquesta xifra i el milió.
Les diferències al TAE són netament superiors a les del TDX, que no inclou comissions, recàrrecs ni productes associats i en què aquesta bretxa no ha passat del 0,88% ni la diferència de la càrrega financera ha arribat a la quarta part.
Aquest escenari ofereix una situació d’avantatge per a les inversions de caràcter immobiliari davant d’altres àmbits, ja que a la pràctica les primeres suporten una càrrega financera molt menys intensa.
A això se li uneixen altres dades com el fet de portar temps llançant rendibilitats netament superiors a les que els últims trimestres han ofert les inversions en deute públic i a la borsa, encara que aquesta bretxa va començar a reduir-se a finals de l’any passat, quan rendiment dels arrendaments i els bons de l’Estat es va equiparar abans de veure’s superats el primer trimestre d’aquest any pel de les cotitzacions borsàries, encara que cal veure si aquesta última tendència es manté o resulta passatgera.
Aquest escenari favorable per als inversors, tant com probablement perjudicial per als llogaters, es dóna després que la compra d’habitatges per a lloguer amb hipoteques ja experimentés un clar repunt en vigílies del vertiginós enlairament de l’euríbor.
El volum d’habitatges destinats al lloguer els propietaris del qual estaven pagant mitjançant hipoteques el juny de l’any passat era de 32.900, una xifra que supera en un 4,3% les 31.532 de finals de 2019, a tres mesos de l’inici de la pandèmia, i més d’un 12% a les 28.346 del tancament del 2017.
La popularització del tractament de l’habitatge com a producte financer durant l’última dècada, en què es va convertir en un dels principals refugis de diners dels estalviadors davant la caiguda del rendiment dels productes bancaris i borsaris, va coincidir amb una etapa de restriccions en l’accés al crèdit per comprar pisos per llogar després de l’esclat de la bombolla immobiliària i amb una demanda més gran de pisos d’arrendament, el 85% dels quals són gestionats per particulars.
Aquesta confluència de factors ha donat lloc a algunes tendències tan espectaculars des del punt de vista econòmic com inquietants des d’una perspectiva social, segons indiquen els darrers registres disponibles.
Així, i segons dades de l’INE, Idealista i l’Agència Tributària, el nombre de llars (no necessàriament familiars) que viuen de lloguer a preus de mercat augmentava un 25% i passava de 2,25 a 2,85 milions entre el 2013 i el 2022 , el preu mitjà de l’arrendament es disparava un 65% (de 7,2 a 11,9 euros el metre quadrat) entre els mesos de juliol del 2013 i del 2023 i les rendes declarades que aquest negoci generava a les famílies (sense incloure empreses ) creixien en 10.854 milions d’euros entre el 2012 i el 2022.
Aquest encariment desmesurat està tenint un impacte directe a les economies familiars, segons constaten diversos treballs de Caixabank Research, centre d’anàlisi que posa l’accent en «la necessitat d’una oferta assequible» davant del «fort increment del preu del lloguer en relació amb la evolució de la renda de les famílies», cosa que «ha suscitat preocupació per la vulnerabilitat econòmica de les llars».
Aquesta pujada de preus ha estat els últims anys “superior a l’increment de les rendes del treball, cosa que dificulta l’emancipació dels joves i augmenta la vulnerabilitat econòmica de moltes de les llars que viuen de lloguer”.
La majoria, afegeix, «solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat destina més del 40% dels seus ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge».
Altres ‘think tank’ econòmics apunten, d’altra banda, que aquests fluxos d’inversió cap a l’habitatge en general, i cap a la de lloguer en particular, es poden veure reduïts els propers mesos; cosa que, si passa, passaria mentre les condicions financeres assenyalen en sentit contrari.
BBVA Research inclou l’habitatge entre els “sectors clau” que “veuran limitat el seu avenç per restriccions d’oferta” juntament amb el turisme o l’agroalimentari.
En aquest sentit, pronostica per al curt termini “una oferta reduïda d’habitatge de lloguer” a l’àmbit privat, alhora que anota que “els anuncis per incrementar els inventaris d’habitatge públic són benvinguts”. Tots aquests aspectes fan que comprar pisos per llogar sigui un negoci molt rendible.
Si tens alguna consulta, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant els formularis de la web.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
Font: msn.com
