El ple del Tribunal Constitucional ha exposat en una sentència aquest dijous els motius pels quals va admetre a tràmit la setmana passada un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de l’lloguer d’habitatge.
La sentència publicada afirma que la normativa limita el dret de propietat i preveu mesures “coactives, no voluntàries”, per als propietaris de pisos que no poden imposar-se mitjançant un decret llei.
En concret, el ple de l’Tribunal Constitucional va declarar la setmana passada nuls els articles 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.7, 2.10, 2.11 (incís “sense perjudici de el supòsit a què fa referència l’article 42.6”), 2.12, 4.2, 4.5 (incís “i de l’apartat 2 de la disposició addicional primera”), 5.5, 5.6, 5.7, 6.3 i 6.6 i la disposició transitòria primera de l’decret llei de Govern de la Generalitat de Catalunya 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.
El tribunal considerava que els preceptes anul·lats “regulen mesures coactives, no voluntàries, limitadores de el dret de propietat”, que “constrenyen estretament” als propietaris de vivendes mitjançant ordres o deures normatius “que es posen sota la inspecció i vigilància de l’administració” .
Cal recordar que articles de Decret-llei declaren que mantenir buida un habitatge, o fins i tot ocupada sense títol legítim, suposa un incompliment de la funció social de la propietat que habilita l’Administració per requerir el propietari per a la seva ocupació efectiva, imposar multes coercitives per l’execució de la mateixa amb un import total màxim de fins al 50% de la valor estimat de l’habitatge, sancionar-lo amb multes d’entre 90.001 i 900.000 euros o expropiar-la seva propietat.
La sentència declara inconstitucional la llei del lloguer d’habitatge ja que, al seu parer, suposa una “imposició directa de deures concrets als propietaris amb vocació de generalitat, establint un règim general d’aquest dret, alguna cosa vedat als decrets lleis”.
Per als magistrats, no pot considerar que aquestes normes siguin merament “instrumentals per a la política d’habitatge” de Catalunya perquè donen lloc a “reaccions exorbitants”, com requeriments per al seu compliment, execucions mitjançant multes coercitives, sancions i expropiació de la propietat en qüestió .
Abans fins i tot de la seva aprovació, el Consell de Garanties Estatutàries ja va dictaminar que alguns articles d’aquesta norma incompleixen la Constitució i el mateix Estatut. A més, aquest mateix òrgan va assegurar també que la Generalitat no tenia competències per regular els preus de lloguer perquè és una facultat de l’Estat.
Sí a l’índex de preus
La sentència sosté que els articles impugnats van “més enllà de delimitar un concret sistema urbanístic o política d’habitatge”, el que sí estaria permès d’acord amb la doctrina, i d’establir mesures de foment de l’habitatge assequible, a l’entrar a regular el dret de propietat privada i la funció social de la mateixa.
Per contra, la sentència sí avala els preceptes de l’decret llei que obliguen a incloure en els contractes d’arrendament l’índex de referència de preus de lloguer que en el seu moment estableixi la Generalitat.
Segons la sentència, la regulació d’aquests índexs, tant l’estatal com l’autonòmic, “es dirigeix a possibilitar l’obtenció d’informació per les administracions públiques que els permeti conèixer l’estat i evolució de l’mercat de lloguer i, a partir d’aquesta informació, dissenyar polítiques d’habitatge “.
“No pot negar-se la possible influència d’aquests índexs com a criteris orientadors que puguin contribuir a ordenar el mercat de l’habitatge”, afegeix el Constitucional, que, però, reconeix que això no afecta la llibertat de les parts per estipular un preu superior o inferior.
Tampoc anul·la el constitucional els articles de el decret llei que obliguen a reservar a habitatge social part de terra de les promocions immobiliàries, atès que el propietari o empresari no té dret a vetar el seu ús, sense perjudici de la “eventual indemnització” que pugui correspondre a conseqüència d’aquesta imposició.
Així mateix, la sentència dóna per bo el registre de pisos buits que preveu el decret llei d’habitatge, atès que la seva creació està emparada tant per articles de la Constitució com de l’Estatut d’Autonomia.
Si necessites informació sobre la llei del lloguer d’habitatge o qualsevol altre, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant la nostra pàgina web o trucant-nos al 93 458 83 05.
D’altra banda, segueix el nostre contingut al Bloc, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
