Per llogar o vendre un habitatge de protecció oficial (HPO) són possibles dos escenaris. El primer és vendre-la o arrendar-la sota la regulació de ladministració corresponent una vegada transcorreguts almenys 10 anys des de ladquisició. La segona forma és desqualificar-la i així poder-la vendre o llogar a preu lliure. A continuació expliquem com i quan es pot fer l’operació.
QUAN ES POT VENDRE UN HPO SENSE DESQUALIFICAR?
Vendre un habitatge de protecció oficial que segueix comptant amb el seu règim de protecció només es pot fer sota els següents paràmetres:
- Han de passar com a mínim 10 anys entre la compra i la venda.
- El preu de venda no ha de superar el màxim legal, que regula l’Oficina d’Habitatge de la comunitat autònoma corresponent i que depèn del nombre d’anys que s’hagi tingut en propietat.
- El comprador ha de complir els requisits per ser propietari dun habitatge de protecció oficial. Aquests varien en funció de la comunitat autònoma, per la qual cosa és recomanable acudir a lòrgan encarregat en matèria dhabitatge corresponent.
QUAN ES POT LLOGAR UN HPO SENSE DESQUALIFICAR?
Llogar un habitatge de protecció oficial sense desqualificar només és possible una vegada transcorregut el termini fixat per la comunitat autònoma corresponent, el mínim del qual és de 10 anys. La normativa és semblant a la de la venda.
QUAN ES POT DESQUALIFICAR UN HPO PER A LA VENDA O LLOGUER?
D’altra banda, per llogar o vendre un habitatge de protecció oficial, se’n pot desqualificar la protecció i transformar-se en una casa lliure. Aquestes són les causes:
Compliment del període de protecció
El termini depèn del grau de protecció i del règim de limmoble (compra, lloguer o lloguer amb opció a compra). El temps és competència de les comunitats autònomes , per la qual cosa pot variar de les unes a les altres, però se sol situar entre els 10 i 30 anys.
Sol·licitud del propietari abans de l’extinció
És el procediment més comú. En aquest supòsit, el propietari pot demanar la desqualificació voluntària de l’habitatge, que es pot concedir sempre que no s’ocasionin perjudicis per a tercers, es compleixin els requisits legals i s’aporti la documentació exigida.
Per fer-ho, cal acudir a l’òrgan encarregat en matèria d’habitatge de la comunitat autònoma. Allí podran orientar-te sobre què fer i com fer-ho de manera més efectiva. Es podrà sol·licitar mentre duri el període legal de protecció que estableixi el Pla dHabitatge al qual estigui acollida limmoble que es vol desqualificar.
Cal aportar la següent documentació :
- Fotocòpia del DNI/NIF del sol·licitant.
- Fotocòpia de l’escriptura de propietat de l’habitatge.
- Fotocòpia de l’escriptura de la cancel·lació del préstec qualificat, si escau.
Sanció imposada
L’Administració pot desqualificar un HPO quan no s’estan complint els requisits perquè un habitatge sigui considerat de protecció oficial. No és gaire comú que passi això.
Tornar l’import dels ajuts econòmics
Per obtenir la desqualificació, una vegada admesa la sol·licitud de desqualificació per la comunitat autònoma corresponent, s’hauran de tornar els ajuts públics rebuts per part de:
- LAdministració general de lEstat.
- La comunitat autònoma.
- L´ajuntament.
A més, s’han d’haver cancel·lat totes les bonificacions o exempcions que s’hagin obtingut, incloent-hi el pagament dels interessos respectius.
A tall de resum, el procés de desqualificació d’un habitatge de protecció oficial requereix la presentació de documents que acreditin la situació de la casa i la dels propietaris davant de la conselleria d’Habitatge de la comunitat autònoma corresponent. Si s’accepta la desqualificació, normalment, el propietari ha d’esperar un termini de cinc anys per llogar-lo o vendre’l com a habitatge lliure.
ON PRESENTAR LA SOL·LICITUD DE DESQUALIFICACIÓ VOLUNTÀRIA
Els titulars d’un habitatge protegit poden sol·licitar la desqualificació voluntària, transcorregut el termini que estableixi el Pla d’Habitatge al qual estigui acollida a:
- Els registres dels òrgans de les comunitats i ciutats autònomes.
- Els registres de qualsevol òrgan administratiu que pertanyi a l’Administració General de l’Estat, a l’Administració de les comunitats autònomes, oa la d’alguna de les entitats de l’Administració local si, en aquest darrer cas, s’ha subscrit el conveni oportú.
- A les oficines de Correus.
- A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a l’estranger.
QUÈ PASSARÀ AMB LA NOVA LLEI D’HABITATGE?
L’1 de febrer passat es va aprovar el projecte de llei pel dret a l’habitatge, que entre les seves moltes actuacions, se centra en els habitatges de protecció oficial. El text restringeix les operacions d’aquest tipus d’habitatges i indica que només en alguns casos es podran vendre a preu lliure , un cop transcorreguts 30 anys.
La nova llei, de ser aprovada, prohibeix totalment la venda a preu lliure d’habitatge de protecció oficial (HPO) que estigui construïda en sòl protegit i durant 30 anys a la resta de sòls. A la resta de supòsits (altres sòls no protegits), la protecció pública també serà permanent, llevat que la normativa autonòmica ho permeti en la seva regulació, o que s’indiqui un termini de qualificació, que com a norma general, no podrà ser inferior a 30 anys.
ALESHORES, ES PODRÀ VENDRE UN HPO?
Es poden llogar o vendre un habitatge de protecció oficial, però mantindran el règim de protecció. És a dir, s’hauran de vendre o llogar a persones inscrites als registres públics com a demandants de HPO amb un termini i preu de venda o lloguer fixat per l’administració .
Un dels problemes d’aquesta nova llei és que s’estarien envaint competències de les comunitats autònomes en estipular els períodes de venda , quan l’Estat, en teoria, només pot incidir en altres aspectes, com la fiscalitat, el mercat hipotecari, els suports als arrendaments urbans i als desnonats, a la propietat horitzontal oa leficiència energètica.
TÉ EFECTES RETROACTIUS LA NOVA LLEI?
D’altra banda, no queda clar en el projecte de llei aprovat si la nova llei que impedeix la venda lliure dels habitatges que al seu moment van ser protegits, tindrà caràcter retroactiu o no.
Entenem que una aplicació retroactiva de la Llei d’Habitatge, que amplia terminis o directament anul·la la possibilitat de desprotecció, pot arribar a ser inconstitucional. L’article 9.3 de la Constitució declara inconstitucional restar drets individuals ja adquirits. Si s’augmenta el termini de desprotecció, per exemple, d’un habitatge ja adquirit de 15 a 30 anys, això ocasiona perjudicis al propietari, restringint el dret que se li va concedir en el seu moment.
Si tens alguna consulta, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant els formularis de la web. D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
