El parc d’habitatges públics a Espanya és un dels més escassos de la UE. Només un 2,5% és vivenda social, mentre que la mitjana europea se situa en un 9,3%. Per incrementar aquest parc cal que les administracions destinin prou recursos, com fan altres països de l’entorn. És el que reclamen l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i Foment del Treball, que afirmen que nova llei d’habitatge no aconseguirà els seus objectius.
L’habitatge és un àmbit que sempre s’utilitza com a “cavall de batalla” en períodes electorals, denuncien les dues organitzacions en una declaració conjunta. Malauradament, aquesta preocupació no sol reflectir-se posteriorment en forma d’importants partides pressupostàries. Fan falta més recursos i que les administracions deixin de traspassar la responsabilitat en matèria d’habitatge social al sector privat, demanen. De fet, els fons europeus Next Generation han propiciat l’anunci recent del president del Govern de l’Estat d’obrir una línia de finançament de l’ICO de 4.000 milions d’euros per a la promoció de 43.000 nous habitatges de lloguer social i assequible, línia que a priori és benvinguda pel sector, tot i que caldrà conèixer els detalls per poder valorar-la amb més deteniment, apunten. En aquest sentit, les dues organitzacions recorden que ha estat el sector privat el que ha construït més del 80% d’habitatges de protecció oficial a tot Catalunya en els darrers 10 anys.
Només un 2,5% és habitatge social, mentre que la mitjana europea se situa en un 9,3%
La nova llei d’habitatge, “línia contrària”
Foment del Treball i l’APCE consideren que la llei pel Dret a l’Habitatge va a la línia contrària –com ja va passar amb la normativa catalana– per aconseguir ampliar el parc d’habitatges i disposar d’una oferta diversa que doni resposta a les necessitats de la societat. Per això, afirmen rotundament que la nova llei d’habitatge no aconseguirà els objectius.
Les tensions al mercat residencial de lloguer a Espanya són atribuïbles a la manca d’habitatge a disposició de la ciutadania, raó per la qual la solució no és intervenir els preus del reduït parc existent, sinó que passa per incrementar l’oferta, apunten. Així, per a ells, les conseqüències no desitjades del control de rendes de lloguer són molt conegudes a tot els diferents països on s’ha implantat: reducció en l’oferta d’habitatge de lloguer, disminució de la construcció futura o la pitjor qualitat dels immobles, entre altres problemes.
Foment del Treball i l’APCE consideren que la llei pel dret a l’habitatge no ampliarà el parc d’habitatges i no crearà una oferta diversa que doni resposta a les necessitats de la societat
Recentment, recorden a la seva declaració conjunta, es va publicar un informe sobre les primeres proves científiques obtingudes durant el període de vigència de la llei catalana 11/2020, de Mesures Urgents en Matèria de Contenció de Rendes als Contractes d’Arrendament d’Habitatge, elaborat per la Càtedra Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra i l’APCE. Els resultats d’aquest policy brief mostren una reducció de preus a l’entorn del 5% i decreixen al llarg del període, mentre que les caigudes a l’àmbit de l’oferta se situen al voltant del 15%.
A més, l’estudi destaca altres efectes negatius de l’aplicació de la normativa, amb canvis en la composició dels habitatges de lloguer, ja que els habitatges que estaven per sobre del preu de referència van passar a la compravenda, cosa que va segmentar el mercat de forma aleatòria. Així mateix, el preu del lloguer s’ha encarit als habitatges que estan per sota del preu de referència i, en aquest sentit, també s’observen increments de preus a les vendes d’immobles en els segments regulats i no regulats després de la revocació de la llei 11/2020, incideixen.
Els promotors i constructors i la patronal recorden que el sector privat ha construït el 80% dels habitatges socials a Catalunya a la darrera dècada
Per això, apunten, cal fomentar fórmules realment efectives per incidir en el creixement del parc públic d’habitatge: promoure la col·laboració publicoprivada, implementar incentius fiscals als propietaris perquè introdueixin els seus habitatges buits al mercat del lloguer o millorar la seguretat jurídica del propietari davant impagaments o ocupacions, entre altres accions. Si això no passa, temen que la nova llei d’habitatge no aconseguirà els seus objectius.
D’altra banda, cal tenir present que el problema de l’accés a l’habitatge no és exclusiu del lloguer, sinó també de la propietat, i s’hi assenyala l’accés dels joves al mercat de propietat com un altre dels reptes principals del mercat. Per això, sostenen, és essencial facilitar la concessió de préstecs per un percentatge superior al 80% del valor de l’immoble als joves amb bones perspectives al mercat laboral o bé l’aval del sector públic als joves amb capacitat per adquirir el seu primer habitatge , perquè així es minimitzi lesforç destalvi previ necessari per a la compra. Així es contribuiria a la descongestió de la demanda d’habitatges de lloguer, especialment a les grans ciutats.
Si tens alguna consulta, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant els formularis de la web.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut del sector.
