L’any de la pandèmia van ser molts els propietaris que van decidir retirar els seus habitatges del mercat vacacional per a destinar-les al lloguer a llarg termini. De fet, les últimes dades de l’INE mostren un descens de 27.000 pisos d’ús turístic a Espanya només entre agost de 2020 i el febrer passat (un 8%), mentre que l’oferta del mercat tradicional del lloguer va augmentar a doble dígit.
Davant l’arribada de l’estiu, són molts els propietaris que estan pensant a retornar l’ús inicial als immobles per a destinar-los de nou al mercat vacacional. No obstant això, aquest nou canvi podria ser un frau de llei si no es realitza de la forma adequada.
Això, almenys, és el que afirma José Ramón Zurdo, advocat especialitzat en arrendaments i director general de l’Agència Negociadora del Lloguer (ANA), que explica que, de cara a la temporada estival, el lloguer de pisos d’ús turístic voldrà tornar a activar-se, i gran part dels milers d’habitatges que van canviar el seu ús al lloguer tradicional, voldran tornar a canviar-lo al lloguer turístic.
No obstant això, llança un advertiment: “si en el moment que es va canviar l’ús de lloguer de pisos d’ús turístic a residencial, no es va acreditar correctament la temporalitat de l’arrendament, aquest arrendament seguirà com a residencial i la seva durada és de mínim 5 o 7 anys, en funció que els arrendadors dels habitatges siguin persones físiques o jurídiques, i són els inquilins els que poden defensar en aquest cas els seus drets”.
Dit d’una altra manera, el canvi d’un ús a un altre podria ser il·legal, fins i tot encara que el contracte del lloguer pactat entre les parts sigui temporal.
Des de l’Agència Negociadora del Lloguer insisteixen que la figura jurídica que han estat utilitzant els arrendadors d’habitatges turístics, per a canviar l’ús a residencial i després tornar a canviar-lo a pisos d’ús turístic, és la de subscriure arrendaments de temporada (ocupació temporal d’un habitatge en períodes concrets). En aquest supòsit, el termini de durada pactat no està subjecte a cap pròrroga obligatòria per als arrendadors, per la qual cosa, al venciment del termini pactat, l’arrendament finalitzaria i ja els arrendadors podrien recuperar els seus habitatges per a dedicar-les una altra vegada a l’activitat turística.
Però aquesta pràctica pot ser perillosa, ja que, segons recalca Zurdo, “els arrendadors han d’acreditar la temporalitat dels contractes i que els futurs inquilins tenen el seu domicili habitual en una altra localitat, sinó es poguessin acreditar, estaríem davant arrendaments d’habitatge, que podrien arribar a aconseguir els terminis de durada indicats anteriorment, i el propietari no podria recuperar l’immoble amb anterioritat per a canviar l’ús a turístic”.
Així doncs, la clau està en el fet que l’inquilí pugui demostrar que l’habitatge és la seva residència habitual, ja que, en aquest cas, i encara que el contracte s’hagi fet com a temporal, el propietari incorreria en un frau de llei.
En aquest sentit, afegeix Zurdo, “el signat en aquests contractes d’arrendament de temporada no compromet en absolut als inquilins si ells demostressin que van llogar els habitatges per a establir en elles la seva residència habitual. Aquesta pràctica es consideraria que és un frau de llei, que ocorre quan s’utilitza un negoci jurídic (arrendament de temporada) amb la finalitat d’aconseguir uns certs objectius contraris als regulats en altres normes de l’Ordenament Jurídic (normes que regulen els arrendaments d’habitatge que tenen un altre règim jurídic més estricte que les normes que regulen els arrendaments de temporada)”.
De fet, l’advocat recorda que en diverses ocasions el Tribunal Suprem ha sentenciat que la qualificació d’un arrendament com de temporada (ús diferent a habitatge) no deriva del termini concertat, sinó de la finalitat de l’ocupació, i aquesta per a ser considerada com a arrendament de temporada ha de ser aliena a una ocupació com a residència habitual i permanent dels inquilins.
“Si ara el propietari vol recuperar el seu habitatge per a ús turístic, hauria d’haver fet correctament els deures fa un any, és a dir, que, en el contracte de temporada, a més d’acreditar correctament la temporalitat, hauria de figurar que la residència habitual de l’inquilí no està en l’habitatge que està actualment arrendant”, conclou Zurdo.
Si necessites informació sobre aquest tema o qualsevol altre, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través de la nostra pàgina web.
D’altra banda, segueix el nostre contingut en el Blog, Facebook , Instagram o Twitter per a més contingut de sector.
