La inclusió social és una cosa que està al dia als carrers de Barcelona. Malgrat això, hi ha rumors sobre un possible racisme en el sector immobiliari a l’hora de llogar pisos a estrangers. Així que… el racisme en el sector immobiliari un mite o una trista realitat?
L’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un experiment amb la consultoria social Broll per detectar si els portals immobiliaris, els apis i els propietaris de pisos tenien conductes racistes amb els aspirants a contractes de lloguer. L’estudi, titulat “La clau pot ser un nom” demostra que aquelles persones amb noms i cognoms àrabs tenen més dificultats per aconseguir un pis de lloguer.
Com s’ha dut a terme l’estudi?
S’han enviat 1000 sol·licituds falses a 500 anuncis de lloguer. Per cada oferta hi havia 2 sol·licituds, una d’elles amb nom i cognoms “autòctons” i una altra amb nom àrab. El 56,6% de les peticions efectuades per un autòcton van ser contestades, mentre que només es van respondre el 37,8% de les peticions amb noms àrabs.
Després de rebre la resposta, el següent pas és intentar aconseguir una cita per veure el pis. En aquest cas, el 17,4% dels autòctons aconsegueixen una invitació immediata, mentre que només ho aconsegueixen el 9% dels àrabs.
A més, segons l’estudi, els sol·licitants d’origen immigrant acaben pagant uns 108,3 euros més de lloguer al mes, ja que els pisos més barats són els més demandats i els adquireixen abans les persones amb cognom autòcton.
Conclusions de l’estudi
El nivell de discriminació en el lloguer de pisos és molt elevat, però difícil de quantificar, ja que “les persones moltes vegades no tenen proves per acreditar aquesta discriminació”.
Per la seva banda, el regidor de drets de ciutadania, Marc Serra, considera que hi ha racisme en algunes conductes i subratlla que l’Ajuntament perseguirà “aquestes males pràctiques” i que es reunirà amb els portals i les immobiliàries per evitar que això succeeixi. Així mateix, ha anunciat que l’Ajuntament ja ha iniciat dos expedients, un contra un portal que explícitament demanava que només fossin “espanyols” els que optessin al pis i altre cas en el qual se’ls va dir a una parella immigrant, “quan els van veure”, que el pis estava llogat quan en realitat no ho era.
Amb aquestes conclusions ens adonem que el racisme immobiliari és una trista realitat.
