El TSJ de Catalunya condemna a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària i estableix que no és requisit necessari tenir una persona contractada per a tenir accés al règim especial de les Entitats Dedicades a l’Arrendament d’Habitatges de l’Impost de Societats.
Fa unes setmanes la Sala contenciosa administrativa va dictar una sentència per la qual condemnava a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària a anul·lar diferents liquidacions practicades en diversos exercicis fiscals en entendre que per a accedir a la bonificació en quota d’aquelles entitats que es dediquin a l’arrendament d’habitatges no cal tenir un treballador i un local afecte per a ser tributaris del benefici d’aquesta bonificació.
La sentència és ferma i el plantejament va ser el següent:
La mercantil recurrent va presentar les declaracions-liquidacions de l’Impost de societats dels exercicis del 2008 al 2013 acollint-se al règim especial de societat d’arrendament d’immobles, aplicant-se les bonificacions de l’art.54 del Text Refós de la Llei de l’Impost de societats, aprovat pel RDL 4/2004.
Hisenda va comprovar el compliment dels requisits establerts en la normativa vigent per a tenir la condició d’entitat sotmesa al règim fiscal especial d’entitats dedicades a l’arrendament d’habitatges, així com també del compliment de les condicions requerides en la normativa vigent per a poder aplicar els incentius d’empresa de reduïda dimensió. La regularització practicada per la *AEAT va consistir a modificar la quota íntegra ajustada positiva declarada, en considerar que s’havien declarat incorrectament les bonificacions d’entitats dedicades a l’arrendament d’habitatges, establertes en l’article 54 del text refós de la L.I.S. De la mateixa manera, enfront de l’al·legació subsidiària que s’apliquessin els incentius fiscals per a les empreses de reduïda dimensió prevists en el capítol XII d’aquest Títol VII es va considerar que tampoc eren aquests aplicables.
Finalment, el tribunal argumenta la seva decisió final en què una interpretació literal de l’article 53.1 condueix a entendre que per a gaudir del règim cal que la societat desenvolupi una activitat econòmica d’arrendament d’habitatges, i que està sigui la principal. La dificultat interpretativa sorgeix com als articles 53 i 54 del text refós de 2004 de la Llei de l’Impost no defineixen el concepte d’activitat econòmica a l’efecte del règim que regula.
Els nostres d’assessors jurídics poden aclarir dubtes i tractar qualsevol cas en concret, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres, i recorda que la primera consulta és gratuïta.
