El problema de fer pactes de Govern amb socis amb els quals no es comparteix un ideari polític és que cal complir-los o atenir-se a les conseqüències, tant si es tracta d’una crisi de govern o d’una minva de la confiança en la paraula donada, un actiu que també regeix en política, encara que desgraciadament cada vegada menys. Això exactament és el que ha passat amb la proposta de regular els preus dels lloguers que el PSOE va incloure en l’acord que va signar el 2019 amb “Unidas Podemos” per poder governar i que va ratificar el passat mes d’octubre per poder tirar endavant els Pressupostos, anul·lant la seguretat jurídica en el mercat de lloguer. El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va rebutjar ahir clarament la idea d’imposar” el control de preus en la futura Llei d’Habitatge. Amb això, i amb la plana explicació, a hores d’ara, que les dues formacions tenen “concepcions diferents” sobre el tema, Ábalos ha confirmat la bretxa que hi ha entre les dues formacions i la poca solidesa dels acords signats, encara que també ha tornat el seny al debat sobre la regulació de l’habitatge de lloguer.
El ministre ha defensat els incentius fiscals als propietaris d’immobles que es comprometin a llogar amb rendes baixes -per sota no només de la mitjana de mercat, sinó dels índexs de preus de referència que publica el ministeri- com a fórmula per solucionar el problema . Ábalos no ignora que una limitació de les rendes dels immobles, tal com es va pactar amb “Unidas Podemos”, és una mesura fortament invasiva i amb potencial suficient com per retreure l’oferta de mercat. L’intervencionisme dels preus en els lloguers no és una novetat, sinó una vella solució fallida impròpia d’una economia de mercat i el principal resultat passa per reduir l’oferta i acabar produint l’encariment de les rendes que es vol evitar. Un efecte especialment nociu en una conjuntura de crisi i amb una llei de desnonaments a l’horitzó que amenaça de desincentivar encara més la decisió d’un propietari de posar el seu actiu en lloguer.
Malgrat que la proposta d’Ábalos és una solució molt més raonable que l’intervencionisme directe en els preus, la medicina que necessita el mercat de lloguer a Espanya no són els incentius fiscals, sinó una regulació que garanteixi la seguretat jurídica i agiliti i flexibilitzi la contractació. El Govern hauria eludir la temptació de seguir coquetejant amb solucions populistes, tant enfront dels votants com davant dels seus socis parlamentaris, que no beneficien el mercat ni a l’activitat, i per tant tampoc a la recuperació de l’economia.
D’altra banda, segueix el nostre contingut al Blog, Facebook, Instagram o Twitter per a més contingut de el sector.
